| KOSOVO | kosovo@stel.net |  |
EL PERQUÈ DE LA CAMPANYA
Motivacions
L'esperanto és una llengua planificada, nascuda el 1887 a partir del projecte del metge polonès Lluís Llàtzer Zamenhof com a eina democràtica per a la comprensió entre cultures.
Des de l'aparició de la primera gramàtica d'aquest idioma, s'han consolidant entre els esperantistes tot un seguit de lligams solidaris transfronterers, fins i tot en situacions de guerra i convulsió social. Els esperantistes catalans en som un bon exemple, ja que en els 90 anys d'existència, l'esperantisme organitzat al nostre país ha passat per moltes dificultats, sempre paral·leles a les del poble català. De totes elles, la que es recorda amb més dolor és la guerra civil, durant la qual la Federació Esperantista Catalana (fundada el 1910 i predecessora de l'actual Associació Catalana d'Esperanto) va mantenir-se fidel a la legalitat constitucional col·laborant fins a l'últim moment amb el govern de la Generalitat en tasques de propaganda i apel·lant a la solidaritat internacional. Aquesta crida va tenir els seus efectes en fer-se'n ressò la premsa esperantista de l'època. Les trameses de material humanitari i el refugi als exiliats són algunes mostres d'aquell suport.
Aquests dies a Kosovë s’ha produït una agressió contra una part de la seva població pel sol fet de tenir una llengua i una cultura que són minoritàries en el marc de l’estat en el que pertany.
Com a esperantistes i com a catalans ens veiem en el doble deure d’endegar una iniciativa que reflecteixi el nostre taranna de compromís amb els valors cívics i que ajudi a aturar una nova agressió d’un estat tristament famós per la brutalitat dels conflictes que ha generat en els darrers anys.
Antecedents
La primera iniciativa humanitària dels esperantistes catalans va ser l’acollida d’un grup de nens austríacs orfes de la primera guerra mundial, el 1920.
Molt més recentment, els esperantistes catalans han mantingut una relació especialment estreta amb els països balcànics, com la fundació mítica, per oblidada, de la Joventut Catalana d’Esperanto a Zagreb (Croàcia), el 1978, o l’establiment d’un important Contracte de Col·laboració d’aquesta associació amb la Joventut Esperantista Búlgara, el 1986.
Més aprop i molt més important encara és la col·laboració que mantenen l’Associació Catalana d’Esperanto i la Lliga Esperantista de Bòsnia i Hercegovina, començada el 1995, i que fins ara ha portat com a fruits més significatius l’estada d’un grup de 30 nens i nenes bosnians a Catalunya el 1996, l’edició a Catalunya de l’òrgan de l’assocació bosniana, Bosnia Lilio (Lliri bosnià), i la coedició del llibre Spite al chio, Bosnio (Malgrat tot, Bòsnia), recull de les emissions en esperanto de Ràdio Sarajevo durant el setge de la ciutat. Estem especialment satisfets que la nostra iniciativa i intermediació ha empès també la col·laboració entre els ajuntaments de Sant Perpètua de Mogoda i Tesany (Bòsnia), que podria desembocar en la reconstrucció de l’hospital de la ciutat bosniana.
Objectius
Els objectius immediats que es proposa la nostra associació són:
— La denúncia de la privació dels drets humans a la immensa majoria de la població de Kosovë, de llengua i cultura albaneses, per part de l’Estat iugoslau, recollida abastament i des de fa anys per organitzacions tan solvents com Amnistia Internacional o Human Rights Watch
— La denúncia dels assassinats indiscriminats i dels atacs a la població cívil per part de tropes iugoslaves a la regió de Kosovë que indiquen un nou intents de neteja ètnica a la regió
Pensem que la manera més efectiva, en aquests moments, d’aturar la nova agressió sèrbia és la de la concienciació i la mobilització de tots per pressionar els governs. Cal aprendre la lliçó de Bòsnia i reaccionar immediatament per impedir que el conflicte es torni encara més violent o, fins i tot, que acabi estent-se a tota la regió.
Associació Catalana d'Esperanto (KEA)