 |
 |
|
|
"Aconsello a tots els que en tenen temps o ganes de dedicar-se al moviment per a la llengua internacional: doneu suport amb lleialtat a l'esperanto" - recomanava el 1932 J.R.R. Tolkien (1892-1973), l'autor de El senyor dels anells, El hòbit i altres famosíssimes obres. Ell mateix va aprendre l'esperanto cap al 1907 i "en aquell temps el llegia força".
(EsperantoUSA/Esperanto, reproduït a Kataluna Esperantisto núm 290, setembre 1994)
Des del curs 1992/92, a l'Institut Pedagògic Estatal (Escola Normal) de Vraca (Bulgària), existeix una branca d'interlíngüística. Els estudiants poden escollir aquesta branca com a la seva segona especialització. El temari ocupa quatre semestres, anb un total de 330 hores lectives i 6 assignatures: introducció a l'interlingüística, fonaments de la llengua esperanto, aspectes socials de l'esperanto, literatura en esperanto, pedagogia de l'esperanto, aspecte informàtics de l'esperanto.
(Eventoj, reproduït a Kataluna Esperantisto núm 289, juny 1994)
Aquestes són les paraules que va dir el papa Joan Pau II quan va utilitzar per primer cop l'esperanto des de la plaça de Sant Pere. (Sí, per primer cop des d'aquesta plaça, perquè ja l'havia fet servir dues vegades el 1990 davant d'una multitud de joves que es van aplegar amb ell a Czestochowa.) Com és sabut, a més de les dotzenes de llengües en les que el papa es dirigeix abans de la benedicció Urbi et orbi, enguany també va ser-hi la llengua internacional: era el diumenge de Pàsqua de 1994, als volts de les 12 hores i 25 minuts. Els mots en esperanto van ser cap al final, abans del polonès i del llatí.
Carlo Sarandrea
(L'esperanto, reproduït a Kataluna
Esperantisto núm 290, setembre 1994)
La revista juvenil en esperanto Kontakto, editada a Holanda, va publicar en el seu número d'octubre una sèrie extensa d'entrevistes a objectors de conciència i insubmisos catalans feta per dos membres de la Joventut Catalana d'Esperanto. Aquesta associació no té ni un sol membre que hagi fet el servei militar complet, la qual cosa denota un impressionant nivell d'antimilitarisme en una entitat que en principi no està directament relacionada amb el moviment pacifista.
(Kataluna Esperantisto núm 291-192, abril 1995)
El professor Reinhard Selten va rebre el darrer premi Nobel d'economia pel seu treball sobre la teoria de jocs aplicada a models del món real. Selten és Membre Vitalici de l'Associació Universal d'Esperanto i de diverses altres organitzacions esperantistes. A més de les seves investigacions guardonades amb el Nobel, Selten ha col·laborat també en un llibre sobre teoria de jocs Æu mi lernu esperanton? Enkonduko en la teorion de lingvaj ludoj (Cal que aprengui esperanto? Introducció a la teoria de jocs lingüístics). Des l'anunci del premi Nobel, el llibre s’ha esgotat a les llibreries. Tres altres esperantistes han guanyat premis Nobel, un de química, un de física i un de la pau. Sis altres premis Nobel han donat formalment suport a l'esperanto.
(ELNA Update, reproduït a Kataluna Esperantisto núm 291-192, abril 1995)
La revista literària en esperanto Fonto, editada al Brasil, ha publicat una traducció del conte curt Quarts d’una, que forma part del llibre El perquè de tot plegat de Quim Monzó. La traducció inclou una petita semblança de l’autor.
(Kataluna Esperantisto núm 293, juliol 1995)
Acaben d'aparèixer en esperanto les dues primeres lliçons del curs de klingon, la llengua inventada per a la pel·lícula Star Trek que ha fet furor entre els seguidors americans de la sèrie. Alhora s'ha publicat, també en esperanto, una Konciza gramatiko de Volapuko. Gramat brefik Volapüka (gramàtica concisa de volapük). El volapük va ser la primera llengua planificada que va assolir un gran èxit, a la dècada del 1880, quan, segons sembla, es van vendre més d'un milió d'exemplars de gramàtiques en aquest idioma. La seva gran complexitat va fer que ràpidament es demanessin reformes en la llengua, la qual cosa va provocar una desaparició fulminant del moviment volapukista.
Actualment, si bé existeixen publicacions en una dotzena de llengües planificades, més del 99% d'elles són esperantistes. També es calcula que més de la meitat dels parlants de llengües planificades que no són l'esperanto són esperantistes amb curiositat lingüística, com ho indiquen aquestes dues noves obres, fetes per coneguts autors en esperanto.
(Kataluna Esperantisto núm 291-192, abril 1995)
L'estudiós suec Ebbe Vilborg ha publicat el tercer volum (K-M) del Etimologia vortaro de esperanto (diccionari etimològic de l'esperanto). L'obra indica les paraules en els idiomes en les que es basa la de l'esperanto, els mots de la mateixa família en altres llengües planificades (ido, interlingue i interlingua) i la història de les paraules originàries.
El francès André Cherpillod va publicar fa uns anys una obra curiosa de la mateixa branca: Mil ekzotaj vortoj (mil mots exòtics), on explica l’etimologia de 1000 paraules d'origen no indoeuropeu, com huragano (huracà) o tabako (tabac).
(Kataluna Esperantisto núm 293, juliol 1995)
El mes d'abril [de 1994] va aparèixer la traducció castellana de l'últim assaig del famós semiòleg i escriptor Umberto Eco: La ricerca della lingua perfetta nella cultura europea (Umberto Eco, La búsqueda de la lengua perfecta, ed. Crítica, Barcelona, 1994). El llibre exposa el curs que va fer al Collège de France de París l'hivern 1992/93, on l'autor es va interessar sobre els assajos de construir o reconstruir llenguatges que l'autor anomena perfectes, com antics idiomes liturgics, protollengües, llenguatges de signes o bé llengües artificials. En aquest marc, Eco dedica 20 pàgines a les llengües planificades, i particularment a l'esperanto, com el representant més popular d'aquesta família. En aquestes pàgines, on s'enumeren força clixés esperantistes, s'evidencia una simpatia de l'autor per l'esperanto en rebatre diversos arguments en contra seva i afirmar la possibilitat que una llengua artificial pugui ser adoptada internacionalment. No hi ha dubte que l'obra, molt acadèmica, donarà una credibilitat més gran a la idea esperantista.
(Kataluna Esperantisto núm 289, juny 1994)